Home » Salt » FALTA DE VOLUNTAT POLÍTICA A L’HORA DE CONSTITUIR LA TAULA PER L’HABITATGE A SALT

FALTA DE VOLUNTAT POLÍTICA A L’HORA DE CONSTITUIR LA TAULA PER L’HABITATGE A SALT

Avui, 3 de maig, els diaris locals tornen a publicar notícies relacionades amb l’habitatge a Salt. Això em fa pensar que tinc pendent d’escriure un post d’opinió sobre l’ocorregut fa dues setmanes a Salt. El dilluns, 23 d’abril, dia de Sant Jordi, les autoritats judicials, acompanyades pels Mossos d’Esquadra aconseguien, desnonar un matrimoni amb els seus dos fills de curta edat del seu pis al Grup Sant Jaume de Salt.
El Grup Sant Jaume sempre han estat uns pisos molt humils, on hi ha viscut gent treballadora amb pocs recursos. Quan es van construir en el seu moment, anys 60, ja van generar rebuig per part dels veïns de Salt de tota la vida, doncs llavors es va fer córrer que aquells pisos econòmics serien ocupats per gent que venia de les barraques de Montjuic o bé per gitanos. El cert és que el Grup Sant Jaume va ser ocupat per treballadors, la majoria d’ells immigrants d’Andalusia, Extremadura, o la resta de l’estat. Amb els anys, la gent treballadora que hi vivia va anar prosperant econòmicament i podia accedir a d’altres habitatges en millors condicions, amb més espai, amb ascensor, amb millor qualitat constructiva,… i va anar deixant aquell barri. Al mateix temps aquells pisos van ser adquirits en la seva majoria per immigrants també amb pocs recursos, però a un preu astronòmic, fruit del boom immobiliari. Després d’aquest boom ha vingut la crisis i ara moltes d’aquelles famílies que amb esforç van comprar aquells pisos, es van quedar primer sense hores extres, cosa que feia justejar econòmicament la família, però després es van quedar sense feina, i més tard sense la prestació d’atur i en el millor dels casos disposen d’un subsidi d’atur, d’aquells famosos 426 € al mes que sembla que ben aviat també deixaran d’existir,… Aquesta situació feu que una de les coses que es deixessin de pagar primer, per la seva importància dinerària davant la impossibilitat de fer-hi front, fos la hipoteca o el lloguer. Les entitats bancàries han anat executant les hipoteques. I fruit d’aquesta dinàmica el passat dilluns, 23 d’abril, en tercer intent es va desallotjar una família.
Però aquest desnonament va ser més sonat. Segons l’alcalde de Salt, cada mes a Salt hi ha 6 o 7 desnonaments que passen sense pena ni glòria,… però aquest va ser especial. Va ser especial, perquè la família desnonada va rebre el suport de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que es van manifestar per ajudar a la família desnonada, davant la porta de l’edifici on s’havia de fer el desallotjament. Fins aquí tot normal, perquè és habitual que la PAH utilitzi aquestes mobilitzacions per tal de cridar l’atenció sobre la greu situació de l’habitatge arreu de les comarques gironines. Les mobilitzacions de la PAH sempre són pacífiques i màxim utilitzen la resistència passiva davant l’actuació policial. Fins el 23 d’abril mai s’havia desencadenat cap tipus d’actuació policial contundent.
La notícia en si no era que la PAH es manifestés de manera pacífica davant la porta de l’edifici on s’ubicava el pis que s’anava a desnonar sino la gran quantitat de policia que s’hi va aplegar. Primer foren dues furgonetes d’operatiu regionals, però a mida que s’apropava l’hora del desallotjament van arribar fins a set furgonetes i la brigada mòbil. Pel que he pogut veure en vídeos sobre els incidents i explicacions de les persones que hi havia al lloc dels fets, després que els policies retiressin cinc o sis persones que oferien resistència passiva a la manifestació davant de l’edifici, van optar per agilitzar la seva feina i defensa (porra) en mà, van començar a repartir cops a tort i a dret intentant dispersar de mala manera persones que no havien fet res més que manifestar-se per intentar informar, posar l’atenció sobre una situació familiar desesperant. Els incidents es van saldar amb varis ferits que van ser atesos al mateix lloc pels serveis d’emergències i un d’ells amb la cama trencada, va ser traslladat a l’hospital de Salt.
El jutjat que havia acordat el desnonament havia donat ordre que el desallotjament es fes sense més demora. Es veu que era la tercera vegada que s’intentava després d’haver aconseguit dos ajornaments. Calia però tanta contundència? Calia actuar amb aquesta brutalitat amb persones discapacitades que es manifestaven pacíficament? En els darrers temps sembla que la càrrega policial és el primer i últim recurs per arreglar-ho tot, ja sigui per dissoldre universitaris, ja sigui per dissoldre membres de la PAH que es mobilitzen per defensar els interessos dels afectats pels desnonaments. Per això aprofito també aquest post per denunciar la violència policial que aquell dia van utilitzar contra un grup de gent que es manifestava pacíficament per evitar un desnonament.
Però deixant de banda els greus incidents cal analitzar dues coses: la constitució de la taula per l’habitatge a Salt i la situació de la família desnonada.
Comencem per la situació de la família desnonada. L’endemà dels incidents hi havia convocat el ple ordinari del mes d’abril, moment propici per tal de preguntar al govern quines actuacions s’havien dut a terme des de l’ajuntament per vetllar per la família desnonada. Per tal d’evitar les preguntes a ple, el mateix dia 24 d’abril es va convocar una Junta de Portaveus, mitja hora abans del ple per tal que l’equip de govern expliqués de forma pormenoritzada totes les actuacions que havia dut a terme a través de Serveis Socials per evitar el desnonament. Informació que per d’altra banda ja havia estat publicada en alguns mitjans, doncs ja havien passat una nota de premsa. Per tant, en primer lloc, no entenc perquè calia junta de portaveus si la informació que s’hi va donar ja s’havia publicitat mitjançant nota de premsa a tots els mitjans. En segon lloc, no tinc cap dubte que per part dels professionals dels serveis socials es van fer tots els passos per intentar evitar la situació. Però no es pot fer recaure, tal i com va fer l’alcalde a preguntes del ple, tota la responsabilitat sobre serveis socials. Fer recaure tota la responsabilitat del succeït sobre serveis socials és injust i em va semblar una manera barroera de treure’s les puces de sobre.
Una de les coses que no vaig entendre era que es va informar que aquesta família rebia uns ingressos totals per valor d’uns cinc-cents i escaig euros al mes, i que des de serveis socials se’ls va oferir una alternativa de pis de lloguer per 350 euros al mes. Si a mi m’haguessin proposat aquest tracte, l’hagués rebutjat. Qui pot fer front a un lloguer de 350 euros al mes, si en cobres 500? Com menges? Com pagues la llum i l’aigua? Què pretenien que aquesta família tornés a trobar-se en la mateixa situació de desnonament en cinc o sis mesos? A Salt hi ha lloguers més econòmics que no pas aquests, i no és feina de serveis socials trobar-lo. Recordo que hi ha una Oficina Local d’Habitatge que gestiona una borsa de lloguer. El que passa és que l’actual equip de govern no creu en aquest instrument, no l’utilitza i menys el potencia.
Deixant de banda la situació de la família i la dubtosa solució que se’ls oferia a aquesta família, hi ha la qüestió política. En el ple ordinari del passat 24 D’OCTUBRE DE 2011 es va aprovar una moció que en el seu apartat quart literalment deia: “Convocar, a través de l’OLH (Oficina Local d’Habitatge), un organisme municipal amb participació de serveis socials i entitats que analitzi la situació hipotecària a Salt i que esdevingui mesa de mediació amb representants de bancs i caixes que operen en el municipi per tal d’instar-los a fer totes les actuacions possibles per evitar les execucions hipotecàries, així com els administradors de finques als efectes de rebre informació sobre l’estat d’impagament dels contractes de lloguer, i intentar acordar sistemes que permetin la moratòria dels processos de desnonament”. Han passat sis mesos des d’aquell ple i què s’ha fet? Res, de res. No m’estranya que després la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca compareguessin al ple i a l’hora de les preguntes s’aixequessin en silenci i mostressin la seva impotència ensenyant sis dits de les mans per demostrar el seu malestar per la inoperància de l’equip de govern.
Sé perfectament perquè he governat que les coses no es fan d’un dia per l’altre i que cal temps per madurar, teixir ponts, construir complicitats perquè les coses funcionin,… però el que sobretot cal és VOLUNTAT POLÍTICA. Voluntat política que manca a l’equip de govern en aquest cas. La sensació és que tan se’ls en dóna de les famílies que es troben en situació de desempara al haver perdut la feina, els ingressos, i l’habitatge. En tot cas els preocupa trobar un pis com més lluny millor de Salt per aquells saltencs i saltenques pobres de solemnitat que s’han trobat en aquesta situació. Aquesta és la realitat. Està per comprovar si, tal i com diu l’alcalde la taula serà un òrgan que no servirà per res,… però si ja pensa que serà així, segur que no servirà per res,… El que està clar és que la taula serviria per molt atenent les ganes de les entitats del tercer sector que treballen dia a dia amb situacions extremes,… serviria de molt atenent les ganes d’alguns dels partits que estan a l’oposició d’aquest consistori, i que volen dir-hi la seva i ajudar en allò que sigui possible, estic segura que serviria de molt als tècnics de l’ajuntament i de serveis socials que també es deuen sentir impotents a l’hora de tractar aïlladament i sense connexió els casos de desnonaments,… el treball coordinat entre els diversos departaments implicats pot ser de gran ajuda. Però aquí es nota que la moció sobre la constitució d’aquesta taula es va aprovar amb el vot en contra de CiU, malgrat que es va aprovar i per tant és un mandat del ple democràticament constituït.
La pobresa, i l’intent de superació d’aquestes situacions queda clar que no és una prioritat del govern de l’ajuntament. No tenen cap pla, ni projecte, i el pitjor, no el pensen tenir per tal de trobar solucions a moltes famílies que es troben en una situació desesperada. No dic, ni crec que tot se solucioni des de l’ajuntament perquè són necessaris canvis legislatius en aquest sentit, i que en una altra ocasió abordaré, és cert, però tinc la convicció que podríem fer molt més del que alguns estan fent.
Salt, 3 de maig de 2012
Foto: Xavier Rius

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>