Home » Catalunya » Institut Salvador Espriu: coneixements i valors

Institut Salvador Espriu: coneixements i valors

El passat dia 7 de setembre, vaig tenir l’honor de pronunciar la lliçó inaugural a l’Institut Salvador Espriu. Com que conservo tants bons records d’aquesta escola, ja que hi vaig estudiar des dels 14 fins als 18 anys, em feia una il·lusió especial ser-hi i compartir alguns pensaments amb els professors i els alumnes.

La joventut avui no ho té gens fàcil. El president del Fons Monetari Internacional, Strasss-Kahn, ha parlat fins i tot de la «generació perduda»: molts joves no aconsegueixen trobar feina, quan s’incorporen al mercat laboral. Els nois i noies de l’Institut Salvador Espriu, o els de qualsevol altra escola, institut o universitat, no han escollit el camí fàcil, perquè aprendre exigeix dedicació, constància i treball, molt treball, i perquè han decidit revoltar-se en contra d’aquest futur gris que els han pronosticat els grans o els vells.

Aquests dies, la gent de l’Institut Salvador Espriu ha començat el curs. Els alumnes hauran de superar assignatures complicades i estudiar de valent. Els succeiran moments divertits i importants, instants que els acabaran essent inoblidables. Els professors, avui tal com quan jo hi estudiava, dedicaran tots els esforços per comunicar coneixements i transmetre valors, de convivència, de civisme i d’humanisme.

Un proverbi africà diu: «Per educar un nen fa falta tota la tribu». Els professors tenen un paper notable en la formació i educació dels joves, però ha de ser compartit amb el conjunt de la societat: la família, la ciutadania i les institucions. Quan visites un institut, en els ulls dels nois i noies, reafirmes la convicció que els polítics tenim l’obligació de divulgar i actuar segons bons principis.  

Fa un temps, vaig escoltar un polític que ara és president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, dir: «Estem davant la generació més ben preparada que mai ha tingut España». Es referia a la meva generació. A la vegada que vaig sentir-me especialment orgullosa que un president digués això de nosaltres; també vaig creure que, això, em significava l’assumpció d’una responsabilitat notable. Si érem la generació més ben preparada de la història, havíem de ser part del deure de fer tirar endavant el país.

Tinc la convicció que els joves d’avui ens superaran, amb esforç, coratge i intel·ligència atraparan horitzons, on les generacions actuals no haurem pogut arribar. Aquest any, el premi Bertrana ha estat per la novel·la de Nàdia Ghulam i Agnès Rotger, El secret del meu turbant, que explica la vida d’una nena afgana. Per superar totes les dificultats una vegada va haver d’afrontar un dilema determinant: «Estudiar o morir». Les noves generacions no ho tindran gens fàcil. Això no obstant, una de les belleses més grans de l’ésser humà és comprovar la seva capacitat i obstinació per superar les dificultats.

Quan vaig acomiadar-me de l’Institut Salvador Espriu de Salt encara tenia l’ànima impregnada de melangia. Vaig anar a l’Ajuntament, els records dels dies i estones a l’Institut, em van donar forces: feia uns anys, aquells professors i companys d’aula m’havien donat coneixements i valors per emprendre un nou dia amb esperança.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>